Editorial
El soroll
juny 2023
És quelcom inserit en les nostres vides, vivim envoltats de soroll, ens acostumen a ell, ho donem com un fet inevitable i sí, és el millor que podem fer, ja que en cas contrari, ens afectaria molt més del que ens afecta.
Els estudis diuen que “El soroll és una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que, amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració, pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones”.
Per aquest motiu som moltes les persones que fugim de grans ciutats per anar a pobles, pensant que no hi haurà soroll o si més no, diferent, menys. Però ho aconseguim? Posem l’exemple de Sant Quirze.
Els contenidors de deixalles són matiners, per allà les sis i mitja del matí reben raigs d'aigua amb molta energia per tal de treu-les-hi la brutícia, si hi ha cases a prop, què solen haver-n’hi, reben els primer sorolls del dia.
Una vegada nets i lluents, comencen a passar un a un els camions de les deixalles, rebuig, envasos, paper i cartró, residus orgànics, oli domèstic, roba i calçat i el millor de tots, el de vidre aquest tanca una simfonia amb diversos moviments del camió, que tot i no ser un cotxe de fórmula l, arrenquen i frenen com si ho fos.
Despuntant el dia i amb un problema de mobilitat important al poble, comencen els cotxes a passar pel nucli urbà, per tot el casc antic entren i surten cotxes cap al treball o portant la quitxalla a l'escola. Entremig, s'hi afegeixen les autoescoles de tot el Vallès, fent en hores puntes, un tap important que genera soroll de motors, una mica emprenyats per anar poquet a poquet. I també les motos trucades, amb ganes de trencar la barrera del so, al vell mig d'una sortida de sol.
Els cotxes escombra petits però sorollosos, passen a pas de tortuga poquet a poquet i absorbint les fulles que el bufador de fulles, ha anat deixant pel costat de les voreres.
No ens hem d’oblidar d’aquells lladrucs de gossos deixats pels seus propietaris a la seva bola, perquè ells han d’anar a treballar i els que no, pel motiu que sigui, han d’aguantar-los.
També recordem que en un dia amb pràctiques d’helicòpters o incendis, el cel també trontolla, quan hi ha un forat de tranquil·litat, apareix pel cel alguna aeronau, no ovni, a menys de dos-cents metres d'alçada.
Hem aconseguit arribar al migdia i coneixeu la pel·lícula el “dia de la marmota?”, dons al nostre poble passa el mateix, cada dia es repeteix la mateixa història, matí, migdia i tarda nit, la diferència és que en la pel·lícula, el protagonista va modificant la seva història millorant-la, en canvi a Sant Quirze dia sí i dia també, es converteix en un parc ple de sorolls i no es modifica res de res.
No hem acabat, estem a punt de fer el “soparillo” amb tranquil·litat, una copeta de vi, qui vulgui unes sabatilles i roba còmoda, potser inclús el pijama, una estona de tele, doncs no!! de fons la música i activitats del poliesportiu o el bar de sota de casa i que, ja han tancat, però la gent es queda al carrer parlant...
Però i el cap de setmana? Podrem descansar?
Potser en algun barri d’alguna gran ciutat han aconseguit el silenci. Aquí no.