HABITATGE

Okupes, sí o sí?

15 JUL 2020


“L'ocupació il·legal no pot ser títol d'accés a la possessió d'un habitatge”, quelcom tan simple com això, en aquest país s’ha convertit en un veritable mal de cap per la població.

Per un cantó, tenim el dret a l’habitatge, reconegut a la Constitució i el Tribunal Europeu de Drets Humans i, per l’altre, el dret a la propietat privada. La llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil sobre els desnonaments i la llei 5/2018 sobre el desnonament exprés, enfront els “okupes” han acabat, com tots hem pogut veure, en males lleis aprofitades per homes pitjors, encarregats d’executar-les. A tot això, cap partit polític que ha governat aquest país, ha fet res per solucionar el problema.

Per si no fos poc, la gran majoria d’edificis que s’ocupen, són propietats de bancs i de l’Administració i com a tal, no són multats (com passa amb un particular) si l’edifici està ruïnós o ple de rates i brutícia i entre mig, proliferen les màfies que aprofiten les necessitats dels més febles, com a negoci lucratiu i lliure d’impostos.

I a sota de tot d’aquesta piràmide apareixem els veïns, que vulguem o no, acabem pagant la factura de tot això, sense que puguem fer res més que queixar-nos, a risc de no fer-ho il·legalment doncs la llei, sí sap on vivim i no podem al·legar que som persones vulnerables quan en realitat ho som, de tot aquest aparell burocràtic i judicial que ens envolta, que no fa pinta que vulgui canviar, ni creiem que els interessi fer-ho.

“Les lleis inútils afebleixen a les necessàries” (Montesquieu)