Capítol I - El servei d'aigua
Per entendre quin servei d’aigua tenim i per què es produeixen tantes avaries, cal que mirem enrere i sapiguem el què ha passat.
La xarxa de distribució d’aigua al nucli central de Sant Quirze, està realitzada amb canonada de fibrociment i dimensionada per una població determinada (6000 persones el 1997 tot el poble i amb vivendes gairebé unifamiliars). Amb el creixement i l’ampliació d’aquest nucli central (Mas Duran i vivendes verticals - edificis), augmenta el nombre d’usuaris (20.000 persones actuals) i el cabdal i, com a conseqüència, la pressió de la canonada.
El fibrociment és un material que es degrada molt abans que el Politile (el que actualment s’utilitza) i és molt sensible als canvis de temperatura i de pressió.
El 2003 i després que el servei d’aigua era d’una empresa del poble (A.R.G. Relsa S.A.), l’Ajuntament de l’època, compra els actius i dona a l’empresa CASSA (Aigües de Sabadell) la concessió de 20 anys per gestionar el servei.
Després de la sequera del 2008, la FAVSQ va reclamar poder veure el contracte signat i el reportem a l’Agència de Consum, junt a un informe de l’Interventor Municipal. A partir de llavors, els preus de l’aigua són inferiors als que augmenta la Generalitat, com a cànon i és que l’Ajuntament d’aquell moment, decideix no augmentar el preu, a canvi de no realitzar o minorar, la inversió per renovar la xarxa. Mencionar també que en el mateix període, CASSA deixa de donar el servei presencial als usuaris els dissabtes, sense que l’Ajuntament en fos conscient i vàrem ser nosaltres que aixequem la llebre. Com a resultat, l’Ajuntament prohibeix a CASSA parlar amb la Federació de Veïns.
El 2015 amb el canvi de govern municipal (sembla que molt enfadat amb CASSA) i fins al dia d’avui, el preu quasi ni augmenta i malgrat que l’IPC fos baix, entenem que CASSA no realitza la inversió a la xarxa. Amb tot això arribem al 2023, final del contracte, en que l’interès principal, és municipalitzar el servei i com acostuma a passar en aquestes coses, la urgència acaba passant factura, amb la pèrdua de coneixement de la xarxa .
Resultat de tot plegat, seguim amb la xarxa que va rebentant per diferents llocs (com passaria fos quina fos l’empresa), però sense el coneixement de quins trams cal tallar, quins estan pitjors i quins estan millors.
Per tant, ara la responsabilitat es nostra: Si no invertim un bon grapat de diners per el canvi/millora de la xarxa, seguirem alguns anys, amb la mateixa problemàtica i anirà a més, però pregunta ¿estaran els nostres gestors disposats a fer-ho (cal trobar el finançament) o negarem un DRET UNIVERSAL als nostres veïns?
Per acabar-ho de “MILLORAR”, al municipalitzar l’aigua, vàrem manifestar la voluntat que els usuaris poguessin estar representats a la nova companyia d’aigua (SQV aigua), per tal d’evitar el que ja s’ha comentat, el resultat de moment: el silenci.
Com es pot veure, tot acaba a la mateixa taula del mateix despatx que, curiosament, és la de la persona que menys idea té del tema i la seva situació.