Construïda a l'antic camí de Barcelona a Manresa, passant per Terrassa.

El primer document data de l'any 996, quan una dona anomenada Imdelega la va rebre en donació del comte Ramon, fill del comte Borrell.

Malgrat aquesta primera referència, el document més important data de l'any 1050, quan Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'església de Sant Quirze de Terrassa i la sotmeté al monestir de Sant Cugat.

En els seus orígens, l'església de Sant Quirze tenia com a únic titular sant Quirze. Posteriorment, aquesta advocació es va ampliar als sants Quirze i la seva mare, Julita, martiritzats a Tars el 16 de juny de l'any 305.

L'any 1698 va patir la primera gran remodelació documentada. Es va encarregar a Joan Dosta, de Sabadell, la tasca de transportar les pedres d'una altra església situada dins la parròquia: Sant Pere de Torrents.

Entre els anys 1701 i 1702 es van enderrocar les parets de l'església per engrandir-la i, un cop finalitzades les obres, ha conservat pràcticament el mateix aspecte fins als nostres dies.

Un primer retaule gòtic del segle XV va decorar l'església fins a l'any 1909 (actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona). El segon retaule es va encarregar l'any 1708 a Joan Vila pel preu de 475 lliures. Era d'estil barroc i estava format per un sòcol i dos pisos, dividits en tres carrers verticals.

Aquest retaule va ser destruït l'any 1936, durant la Guerra Civil.

Actualment es pot contemplar, a l'altar major, l'obra creada als anys seixanta per l'escultor Juvanteny.

L'aspecte exterior va canviar l'any 1912, quan es va remodelar el campanar per instal·lar-hi el rellotge que encara avui es conserva.

Cal destacar que antigament, al costat de l'església, hi havia el cementiri. L'any 1907 va ser traslladat a Can Casablanques. Aquest cementiri també va desaparèixer posteriorment i fou traslladat als terrenys propers a Can Feu.

Informació; gentilessa del Grup dInvestigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ)