TRADICIONS
El poble dels mussols. Aquesta llegenda és important perquè confereix identitat a tots els habitants del municipi. Cal destacar que hi estan associats l'Aplec del Mussol i l'afició de col·leccionar tota mena de figures que representen mussols.
La llegenda explica la gran rivalitat que hi havia entre els joves de Sant Quirze i els de Sabadell. Una nit, els nois sabadellencs van anar a la plaça de la Vila de Sant Quirze amb xiulets que imitaven el cant dels mussols. En despertar-se els veïns, els joves sabadellencs se'n van riure mentre deien: «Mireu els mussols de Sant Quirze!».
Una altra versió de la llegenda explica que els nois de Sabadell sortien a ballar amb les noies de Sant Quirze, s'hi casaven i se les enduien a viure a Sabadell. Després se'n reien dels joves de Sant Quirze dient-los que es quedaven «sols com els mussols».
La Festa Major. La Festa Major de Sant Quirze ha anat canviant les dates de celebració amb el pas del temps. Durant dos segles es va celebrar el primer dilluns del mes de setembre, perquè era l'època de menys feina al camp.
Un dels cartells més antics que es conserven és de l'any 1903. Cal destacar la nota que apareix al final del programa, on es pot apreciar la rivalitat que existia entre els joves de Sant Quirze i els de Sabadell: «Aquests preus regiran per los joves de Sabadell y Creu-Alta exceptuant los de Barberà».
El Camí dels Monjos. Pel terme municipal passa un camí que uneix el Monestir de Sant Cugat amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té una llargada d'uns trenta quilòmetres i no travessa cap riera.
La llegenda explica que, en un temps indeterminat, l'abat i els monjos que vivien al monestir de Sant Llorenç s'avorrien pel fet d'estar aïllats. Per posar-hi remei, van demanar al bisbe de Barcelona que els permetés traslladar-se a altres indrets.
Amb aquest permís, els monjos van emprendre el camí cap a la plana fins a arribar a Sant Cugat del Vallès, on van fundar el monestir.
Tota llegenda té una part de veritat i una altra que, evidentment, no pot ser-ho. Se sap, gràcies a la documentació conservada, que el monestir de Sant Cugat és anterior al de Sant Llorenç del Munt. La part que podria ser certa és que aquest camí fos utilitzat pels monjos per desplaçar-se d'un monestir a l'altre.
El mal caçador. A l'ermita de Sant Feliu de Vilamilans hi ha esculpida en una pedra la figura del que sembla una llebre en actitud de saltar.
La llegenda explica que un diumenge al matí, mentre se celebrava la missa, es va veure passar una llebre per la porta de l'església, que era oberta. Entre els feligresos hi havia un caçador que, en veure-la, va agafar l'escopeta i la va perseguir.
Segons la llegenda, d'aquell caçador no se n'ha sabut mai més res i, per això, es diu que encara avui continua perseguint la llebre.
Gegants. Un dels elements més representatius de les festes majors de Sant Quirze són els gegants, els capgrossos i la colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del poble, sant Quirze i santa Julita.
L'Aplec del Mussol. Aquesta festa se celebra el primer cap de setmana de maig des de l'any 1992.
L'element més característic de l'aplec és la fira d'artesans, on es posen a la venda tota mena de figures de mussols fetes amb materials diversos.
Els pastissers del poble també elaboren i posen a la venda pastissos amb forma de mussol i de mussolet. A més, cada any s'escull una persona destacada que rep el guardó de Mussol de l'Any.
La Festa del Most. Sant Quirze, amb una llarga tradició agrícola vinculada a la vinya, ha recuperat una activitat que antigament es feia a totes les masies i que avui pràcticament ha desaparegut.
La verema. Era al setembre quan els pagesos feien la verema. Com que no podia passar gaire temps entre la collita i el premsat del raïm, mentre els grans collien els gotims, els més petits els trepitjaven. Amb la desaparició de la vinya al municipi, aquesta activitat també es va anar perdent. Per tal de recordar aquesta tradició, actualment se celebra la Festa del Most.
Informació gentilessa del Grup dInvestigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ)