LES MASÍES
Mas Duran. Conegut popularment com el Mas, està situat molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del barri que porta el seu nom. Està documentat des de l'any 1641 als fogatges. El Mas havia estat propietat de terratinents als quals els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia era la família Duran, la casa pairal de la qual encara es conserva al carrer del Pedregar de Sabadell.
a ser una masia molt apreciada tant pels veïns de Sant Quirze com pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas durant diverses generacions, compaginava les tasques agrícoles amb l'explotació d'un restaurant, que va romandre obert fins a mitjan anys seixanta.
Dins la finca hi havia la font de les Morisques, també coneguda a Sabadell com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó. La finca, situada en una àmplia fondalada ombrívola i amb una abundant vegetació, era una zona molt freqüentada pels quirzetencs i els sabadellencs. Quan els terrenys es van urbanitzar, es va destruir aquest espai natural mitjançant l'abocament de grans quantitats de terres, que van deixar la zona completament planera. L'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la font del Canó va quedar sepultada sota els terraplens.
Actualment, la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrere dels blocs d'habitatges construïts als antics terrenys de la finca. La manca de conservació ha portat la masia a un estat molt precari, fet que fa témer que el seu futur pugui acabar sent l'enderrocament.
Can Feliu. Masia del segle XVII. Havia estat un important conjunt d'edificacions format per les cases dels masovers, les quadres, un gran celler i un ampli moll de càrrega. Entre els anys 1915 i 1935 va viure la seva època de màxim esplendor, quan el seu propietari era Antoni Pladellorens, de Barcelona.
El sistema de regadiu de la finca, que aprofitava l'abundància d'aigua disponible, va permetre que Can Feliu es convertís en el concessionari del subministrament d'aigua potable del poble.
A prop de la masia hi havia la font de la Mina, l'aigua de la qual s'utilitza actualment per alimentar el llac del parc de Can Feliu.
Fins no fa gaires anys, la masia estava envoltada de boscos. Amb la construcció de la urbanització de Sant Quirze Jardí no només es van talar els arbres, sinó que també es van enderrocar totes les masoveries, el celler, els cups i el moll.
Posteriorment, la finca va passar a ser propietat de l'Ajuntament, que entre els anys 1986 i 1987 va restaurar la masia. Actualment acull diversos equipaments municipals.
Can Barra. Aquesta masia està situada a l'entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc. Actualment és de propietat municipal i està documentada des de l'any 1667.
Consta de dos edificis: la masia, del segle XVII, que era la casa dels masovers, i una gran torre o xalet, construïda l'any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits de Sabadell.
A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, habitacions de grans dimensions, un ampli celler, quadres per al bestiar i diversos magatzems destinats a l'activitat agrícola.
Bona part del mur que envolta la finca està decorat amb grans recipients ceràmics. També hi ha un brollador d'aigua modernista decorat amb tessel·les blaves. La reixa d'entrada lluïa, a la part superior, les inicials de l'antic propietari i l'any de construcció de la finca, elements que es van perdre durant les darreres reformes.
Al vessant nord de la finca hi ha la font de Can Barra, l'aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada pels habitants de Sant Quirze. L'any 1901 va ser legalitzada com a font d'aigua potable.
A finals de l'any 1936, amb l'arribada dels refugiats procedents de Madrid, la població infantil va augmentar considerablement i la torre es va convertir en escola.
Actualment la finca es troba en bon estat de conservació i està destinada a equipaments municipals.
Can Casablanques. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV. Als fogatges de 1483 apareix amb el nom de Cases Blanques, denominació que va mantenir fins a l'any 1715. Estava situada al nord del nucli urbà.
Durant molts anys va ser propietat de la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell.
Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins al punt que durant molts anys el poble es va proveir del seu cabal.
La masia, de grans dimensions, va ser enderrocada l'any 1971. També es va destruir la bassa que hi havia molt a prop. En el seu lloc es va construir un polígon industrial i, als antics terrenys de la finca, una urbanització de cases unifamiliars. Tant el polígon com la urbanització conserven actualment el nom de la masia.
Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Durant moltes generacions va ser propietat de la família Ponsich, que tenia la casa pairal a Sarrià. La primera referència documental es troba al fogatge de l'any 1637.
A causa de la configuració del terreny, els anys de molta pluja s'hi formaven tolls d'aigua que creaven indrets de gran bellesa en un paisatge habitualment sec. Durant l'incendi forestal de l'any 1994 es va cremar pràcticament tot el bosc que ocupava la finca.
Quan l'últim membre de la família Ponsich va morir sense descendència directa, va llegar la finca als frares caputxins de Sarrià, que hi van construir una residència geriàtrica.
Actualment la masia es troba en un estat de conservació molt precari. Entre els anys 1999 i 2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, gràcies al qual els terrenys van passar a ser de propietat municipal i van quedar destinats a futurs equipaments esportius.
Can Pallàs. Aquest antic mas, documentat des del segle XII, era conegut originàriament amb el nom de Ramonell. La masia i els seus terrenys són un exemple clar del creixement urbanístic que ha experimentat Sant Quirze.
Can Pallàs és una masia molt bonica, parcialment remodelada, però que encara conserva la part més antiga en un bon estat de conservació.
Durant molts anys va ser propietat del senyor Casamitjana, de Barcelona. Actualment, tant la masia com la torre són de propietat privada.
A la part posterior de la masia hi ha la font de la Riba i, a pocs metres, la balma d'enterraments neolítics de Can Pallàs.
Entre la casa de pagès i la riera hi havia nombrosos horts que es regaven amb l'aigua de la bassa i del torrent de Can Samuntà. Els voltants de la masia eren força ombrívols i estaven coberts d'una vegetació espessa.
Can Llobateres. Segons els masovers que hi vivien a mitjan anys vuitanta, aquesta masia, situada al nord-oest de Sant Quirze, tenia més de cent anys, tot i que no se n'han trobat referències documentals.
En aquella època s'hi conreaven unes 200 quarteres de terra i era, per tant, una de les poques masies del municipi que encara mantenia una activitat agrícola important.
Va ser restaurada amb molt d'encert pels seus propietaris i actualment és de propietat privada.
Can Camps. Masia situada al sud del municipi, que limita amb les finques de Can Vinyals, Can Viver de la Serra i amb el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Està documentada des de l'any 1487. És força curiós que, l'any 1673, aparegui el nom compost Camps de la Serra, en referència a la finca veïna.
Actualment és una bonica masia de propietat privada, en un excel·lent estat de conservació, on s'ubica un centre hípic.
Durant els anys quaranta, l'aigua de la font de Can Camps era molt apreciada i es distribuïa fins a la ciutat de Sabadell.
Can Viver de la Serra. També coneguda simplement com a Can Viver, és una extensa finca situada al sud del municipi, molt a prop de la carretera de Rubí.
L'any 1999 la finca pertanyia a un propietari sabadellenc i els seus masovers encara es dedicaven a l'agricultura.
A la part posterior de la masia hi ha la font del Llorer i la seva bassa, gairebé amagades sota una frondosa vegetació. El conjunt es conserva en un estat força bo.
Can Ferran. Situada a la banda dreta de la carretera en direcció a Rubí, a prop de l'encreuament dels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Sant Quirze del Vallès.
La finca està formada per dues edificacions: la masia original, que es troba en un estat de conservació força precari, i, a uns centenars de metres, una altra edificació que actualment acull un restaurant amb el mateix nom.
No s'ha trobat cap document que permeti determinar l'antiguitat de la masia original.
Ca n'Arús. Situada al costat de la carretera de Rubí a Sabadell, a prop de l'entrada sud del municipi. Està documentada des de l'any 1483 i, a partir de l'any 1876, apareix també amb el nom de Casa Vallhonrat o Arús.
Antigament la masia estava envoltada de vinyes, però actualment les terres es destinen principalment a l'horta, que es rega amb l'aigua d'una mina que brolla en una font i forma una bonica bassa.
La finca continua sent de propietat privada, fet que ha contribuït a la seva bona conservació.
En aquesta masia, igual que en altres del municipi, es conserva un cartell que recorda que va ser utilitzada com a caserna durant la Guerra Carlina.
Can Vinyals. Situada al sud del municipi, al costat esquerre de la carretera C-1413, en direcció a Rubí, molt a prop de Ca n'Arús. Sembla estar documentada des de l'any 1515.
La família Vinyals és propietària de la finca des de fa moltes generacions i continua dedicada a l'agricultura i la ramaderia, activitats que es desenvolupen a les terres i boscos que formen part de la propietat.
Al costat de la masia hi ha la font i la bassa de Can Vinyals, que serveixen per regar els horts de la plana que s'estén fins a Ca n'Arús. A prop de la bassa i seguint el camí que condueix a Can Caver es poden veure les restes d'un antic forn d'obra.
Cal destacar que l'incendi forestal de l'any 1994 no va afectar les terres de Can Vinyals. Gràcies a això, encara avui s'hi conserven importants masses boscoses i el torrent de Sallent, per on discorre el curs d'aigua del mateix nom.
Can Canals i Can Molins. Aquestes dues masies estaven situades al sud-est del municipi i, a principis dels anys setanta, van ser enderrocades per construir-hi un polígon industrial. L'any 1997 encara es conservava, als antics terrenys de la finca, la font de Can Molins.
Can Llobet. Masia situada al límit amb el terme municipal de Sabadell.
Durant molts anys va ser propietat de Josep Duran, que exercia de jutge a Sabadell.
Actualment aquesta masia és de propietat municipal i es troba en un estat de conservació molt precari.
Informació gentilessa del Grup dInvestigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ)
a ser una masia molt apreciada tant pels veïns de Sant Quirze com pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas durant diverses generacions, compaginava les tasques agrícoles amb l'explotació d'un restaurant, que va romandre obert fins a mitjan anys seixanta.
Dins la finca hi havia la font de les Morisques, també coneguda a Sabadell com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó. La finca, situada en una àmplia fondalada ombrívola i amb una abundant vegetació, era una zona molt freqüentada pels quirzetencs i els sabadellencs. Quan els terrenys es van urbanitzar, es va destruir aquest espai natural mitjançant l'abocament de grans quantitats de terres, que van deixar la zona completament planera. L'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la font del Canó va quedar sepultada sota els terraplens.
Actualment, la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrere dels blocs d'habitatges construïts als antics terrenys de la finca. La manca de conservació ha portat la masia a un estat molt precari, fet que fa témer que el seu futur pugui acabar sent l'enderrocament.
Can Feliu. Masia del segle XVII. Havia estat un important conjunt d'edificacions format per les cases dels masovers, les quadres, un gran celler i un ampli moll de càrrega. Entre els anys 1915 i 1935 va viure la seva època de màxim esplendor, quan el seu propietari era Antoni Pladellorens, de Barcelona.
El sistema de regadiu de la finca, que aprofitava l'abundància d'aigua disponible, va permetre que Can Feliu es convertís en el concessionari del subministrament d'aigua potable del poble.
A prop de la masia hi havia la font de la Mina, l'aigua de la qual s'utilitza actualment per alimentar el llac del parc de Can Feliu.
Fins no fa gaires anys, la masia estava envoltada de boscos. Amb la construcció de la urbanització de Sant Quirze Jardí no només es van talar els arbres, sinó que també es van enderrocar totes les masoveries, el celler, els cups i el moll.
Posteriorment, la finca va passar a ser propietat de l'Ajuntament, que entre els anys 1986 i 1987 va restaurar la masia. Actualment acull diversos equipaments municipals.
Can Barra. Aquesta masia està situada a l'entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc. Actualment és de propietat municipal i està documentada des de l'any 1667.
Consta de dos edificis: la masia, del segle XVII, que era la casa dels masovers, i una gran torre o xalet, construïda l'any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits de Sabadell.
A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, habitacions de grans dimensions, un ampli celler, quadres per al bestiar i diversos magatzems destinats a l'activitat agrícola.
Bona part del mur que envolta la finca està decorat amb grans recipients ceràmics. També hi ha un brollador d'aigua modernista decorat amb tessel·les blaves. La reixa d'entrada lluïa, a la part superior, les inicials de l'antic propietari i l'any de construcció de la finca, elements que es van perdre durant les darreres reformes.
Al vessant nord de la finca hi ha la font de Can Barra, l'aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada pels habitants de Sant Quirze. L'any 1901 va ser legalitzada com a font d'aigua potable.
A finals de l'any 1936, amb l'arribada dels refugiats procedents de Madrid, la població infantil va augmentar considerablement i la torre es va convertir en escola.
Actualment la finca es troba en bon estat de conservació i està destinada a equipaments municipals.
Can Casablanques. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV. Als fogatges de 1483 apareix amb el nom de Cases Blanques, denominació que va mantenir fins a l'any 1715. Estava situada al nord del nucli urbà.
Durant molts anys va ser propietat de la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell.
Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins al punt que durant molts anys el poble es va proveir del seu cabal.
La masia, de grans dimensions, va ser enderrocada l'any 1971. També es va destruir la bassa que hi havia molt a prop. En el seu lloc es va construir un polígon industrial i, als antics terrenys de la finca, una urbanització de cases unifamiliars. Tant el polígon com la urbanització conserven actualment el nom de la masia.
Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Durant moltes generacions va ser propietat de la família Ponsich, que tenia la casa pairal a Sarrià. La primera referència documental es troba al fogatge de l'any 1637.
A causa de la configuració del terreny, els anys de molta pluja s'hi formaven tolls d'aigua que creaven indrets de gran bellesa en un paisatge habitualment sec. Durant l'incendi forestal de l'any 1994 es va cremar pràcticament tot el bosc que ocupava la finca.
Quan l'últim membre de la família Ponsich va morir sense descendència directa, va llegar la finca als frares caputxins de Sarrià, que hi van construir una residència geriàtrica.
Actualment la masia es troba en un estat de conservació molt precari. Entre els anys 1999 i 2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, gràcies al qual els terrenys van passar a ser de propietat municipal i van quedar destinats a futurs equipaments esportius.
Can Pallàs. Aquest antic mas, documentat des del segle XII, era conegut originàriament amb el nom de Ramonell. La masia i els seus terrenys són un exemple clar del creixement urbanístic que ha experimentat Sant Quirze.
Can Pallàs és una masia molt bonica, parcialment remodelada, però que encara conserva la part més antiga en un bon estat de conservació.
Durant molts anys va ser propietat del senyor Casamitjana, de Barcelona. Actualment, tant la masia com la torre són de propietat privada.
A la part posterior de la masia hi ha la font de la Riba i, a pocs metres, la balma d'enterraments neolítics de Can Pallàs.
Entre la casa de pagès i la riera hi havia nombrosos horts que es regaven amb l'aigua de la bassa i del torrent de Can Samuntà. Els voltants de la masia eren força ombrívols i estaven coberts d'una vegetació espessa.
Can Llobateres. Segons els masovers que hi vivien a mitjan anys vuitanta, aquesta masia, situada al nord-oest de Sant Quirze, tenia més de cent anys, tot i que no se n'han trobat referències documentals.
En aquella època s'hi conreaven unes 200 quarteres de terra i era, per tant, una de les poques masies del municipi que encara mantenia una activitat agrícola important.
Va ser restaurada amb molt d'encert pels seus propietaris i actualment és de propietat privada.
Can Camps. Masia situada al sud del municipi, que limita amb les finques de Can Vinyals, Can Viver de la Serra i amb el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Està documentada des de l'any 1487. És força curiós que, l'any 1673, aparegui el nom compost Camps de la Serra, en referència a la finca veïna.
Actualment és una bonica masia de propietat privada, en un excel·lent estat de conservació, on s'ubica un centre hípic.
Durant els anys quaranta, l'aigua de la font de Can Camps era molt apreciada i es distribuïa fins a la ciutat de Sabadell.
Can Viver de la Serra. També coneguda simplement com a Can Viver, és una extensa finca situada al sud del municipi, molt a prop de la carretera de Rubí.
L'any 1999 la finca pertanyia a un propietari sabadellenc i els seus masovers encara es dedicaven a l'agricultura.
A la part posterior de la masia hi ha la font del Llorer i la seva bassa, gairebé amagades sota una frondosa vegetació. El conjunt es conserva en un estat força bo.
Can Ferran. Situada a la banda dreta de la carretera en direcció a Rubí, a prop de l'encreuament dels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Sant Quirze del Vallès.
La finca està formada per dues edificacions: la masia original, que es troba en un estat de conservació força precari, i, a uns centenars de metres, una altra edificació que actualment acull un restaurant amb el mateix nom.
No s'ha trobat cap document que permeti determinar l'antiguitat de la masia original.
Ca n'Arús. Situada al costat de la carretera de Rubí a Sabadell, a prop de l'entrada sud del municipi. Està documentada des de l'any 1483 i, a partir de l'any 1876, apareix també amb el nom de Casa Vallhonrat o Arús.
Antigament la masia estava envoltada de vinyes, però actualment les terres es destinen principalment a l'horta, que es rega amb l'aigua d'una mina que brolla en una font i forma una bonica bassa.
La finca continua sent de propietat privada, fet que ha contribuït a la seva bona conservació.
En aquesta masia, igual que en altres del municipi, es conserva un cartell que recorda que va ser utilitzada com a caserna durant la Guerra Carlina.
Can Vinyals. Situada al sud del municipi, al costat esquerre de la carretera C-1413, en direcció a Rubí, molt a prop de Ca n'Arús. Sembla estar documentada des de l'any 1515.
La família Vinyals és propietària de la finca des de fa moltes generacions i continua dedicada a l'agricultura i la ramaderia, activitats que es desenvolupen a les terres i boscos que formen part de la propietat.
Al costat de la masia hi ha la font i la bassa de Can Vinyals, que serveixen per regar els horts de la plana que s'estén fins a Ca n'Arús. A prop de la bassa i seguint el camí que condueix a Can Caver es poden veure les restes d'un antic forn d'obra.
Cal destacar que l'incendi forestal de l'any 1994 no va afectar les terres de Can Vinyals. Gràcies a això, encara avui s'hi conserven importants masses boscoses i el torrent de Sallent, per on discorre el curs d'aigua del mateix nom.
Can Canals i Can Molins. Aquestes dues masies estaven situades al sud-est del municipi i, a principis dels anys setanta, van ser enderrocades per construir-hi un polígon industrial. L'any 1997 encara es conservava, als antics terrenys de la finca, la font de Can Molins.
Can Llobet. Masia situada al límit amb el terme municipal de Sabadell.
Durant molts anys va ser propietat de Josep Duran, que exercia de jutge a Sabadell.
Actualment aquesta masia és de propietat municipal i es troba en un estat de conservació molt precari.
Informació gentilessa del Grup dInvestigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ)
